Religió, superstició i màgia no tenen una delimitació concreta al món romà. Les pràctiques màgiques importades d'Orient van ser fàcilment acceptades.
El que més satisfeia als déus, segons les creences eren els sacrificis i, per tant, constituïen l'acte més important de culte. En el ritual domèstic eren incruents per tractar-se generalment d'ofrenes de fruites, vins i aliments. Però en el culte públic eren corrents els sacrificis cruents. En ells no hi havia la improvisació, tot estava minuciosament reglamentat. Cada divinitat mostrava la seva predilecció per una classe d'ofrenes. Uns pretenien fruites, altres animals i alguns arribaven a l'extrem de demanar un sexe o color determinats, o que l'animal es trobés en circumstàncies concretes com ara que fos lactant, que estigués castrat, prenyat ...
Un cop triat l'animal era dirigit a l'altar envoltat de garlandes i cintes. Ja davant ell se li tirava pel cap molles de "mola salsa", massa feta amb farina i sal, per purificaro.
Després de degollada la víctima i deixada a la vista les entranyes, entraven en escena els arúspices, sacerdots d'origen oriental que s'encarregaven d'examinar l'estat de les víscerasToda anomalia observada en elles era interpretada com a signes de mal averany i suposava que la víctima fos rebutjada i s'oferís una altra. Acceptada la víctima dels arúspices, es cremaven les entranyes i la resta de la carn es rostia i s'oferia als assistents.
El sacrifici ofert als déus, especialment a la inauguració o restauració d'un temple, solia ser anomenat suovetarilia, consistent en la immolació del porc, una ovella i un toro. Aquest tipus de sacrifici ho solien fer també algunes famílies hisendades en honor a Mart, déu de la guerra i de la fecunditat, per invocar la seva protecció sobre la collita i el bestiar.
Quan les desgràcies persistien, s'interpretaven com que els déus no estaven satisfets, i oferien el sacrifici anomenat hecatombe pels grecs (cent bous), tot i que els romans van arribar a sacrificar molts més.
Un remei extraordinari contra grans mals, contemplat en els llibres Sibilinos, era la primavera votiva. Es tractava d'una promesa consistent a oferir a Júpiter el sacrifici de tot ésser animat que naixés entre ells durant la primavera, si el déu concedia el que li demanaven. Si explícitament no eren exclosos, els nens també entraven en la promesa. Però com consideraven massa cruel sacrificar-los, esperaven que fossin adults i els desterraven per sempre.
Els sacrificis humans eren estranys, encara que hi ha testimonis escrits que es realitzaven. I malgrat haver estat prohibits per decret del Senat al segle I a.C., consta que alguns emperadors van seguir amb la pràctica.
A Roma, la major part dels cultes tenien un marcat caràcter estatal, malgrat la qual cosa la vida dels romans estava impregnada de religiositat d'un o altre signe. Això va facilitar l'acceptació per part d'aquest poble d'altres creences procedents d'altres llocs.
Pintura representativa d'un grup
de persones fent un sacrifici a Roma
Comentarios
Publicar un comentario