Deu anys tenia Orestes quan la seva mare va matar el seu pare. Successor legítim d'Agamèmnon, el nen es va salvar d'una mort segura a mans de l'usurpador quan la seva germana Electra el va treure de palau amagat sota la roba i el va lliurar al seu preceptor. Aquest el va conduir fins a Crisa, on regnava Estrofi, un aliat d'Agamèmnon, que el va acollir fins que va tenir disset anys. Així que es veu amb cor d'acomplir el deure de venjar la mort del pare, Orestes abandona Crisa, acompanyat del seu inseparable amic Pílades, fill d'Estrofi.
El primer que fa Orestes és retre ritus funeraris al sepulcre del seu pare i consagrar-li un rínxol, alhora que li promet venjança. Electra, que acudeix també a la tomba, identifica el rínxol del seu germà i, tot seguit de trobar-se, es reconeixen l'un a l'altra.Tots dos ordeixen un pla per portar a terme finalment la venjança que tant de temps havien somiat.
Sense ser reconegut ni per la seva pròpia mare, Orestes es presenta a palau com un enviat d'Estrofi per tal de comunicar a Clitemnestra la suposada mort del seu fill en una cursa de carros. La reina, tot dissimulant la joia per la notícia, crida Egist perquè la senti de la mateixa veu del missatger. Orestes aprofita l'ocasió de trobar-lo desprotegit per matar-lo a cops d'espasa. Immediatament després es dóna a conèixer a la seva mare i també l'assassina, desoint les súpliques desesperades que li adreça.
Orestes i Electra en el segle XX
Comentarios
Publicar un comentario