La guerra, però, no arriba encara al seu terme. Les amazones, poble de dones guerreres que maten els seus fills mascles en el moment de néixer, acuden en socors d'Ílion. La seva reina Pentesilea fa una gran mortandat entre els aqueus, fins que s'enfronta amb Aquil·les. L'heroi la traspassa amb la seva llança, però, en veure-la caure moribunda, se n'enamora i plora amargament després que mor en els seus braços.
Tanmateix, Aquil·les, segons sembla, no triga a oblidar-la perquè la passió que sentirà per una altra dona serà la causa de la seva mort. En efecte, un dia que va anar a un temple d'Apol·lo, considerat lloc neutral i igualment visitat per grecs i troians, topa amb la muller de Príam, Hècuba i la seva filla més jove, la formosa Polixena. Des d'aquell mateix instant se n'enamora perdudament i, per aconseguir-la, entra en negociacions de pau amb Príam, d'amagat dels grecs. A partir d'aleshores es veuen en el temple i, en una d'aquestes trobades clandestines, Aquil·les explica a Polixena el secret del seu taló vulnerable. Polixena, per venjar la mort del seu germà més estimat, Hèctor, es posa d'acord amb Paris, el qual tem que un acord de pau l'obligui a retornar Hèlena. Així, l'endemà, quan Polixena acut a la cita, també hi és present Paris, amagat rera una columna. Llavors el fill de Príam, traïdorament, dispara una fletxa enverinada que encerta el taló d'Aquil·les. El verí s'escampa ràpidament pel seu cos i de seguida mor.
Odisseu i Àiax, que havien seguit Aquil·les fins al temple, arrabassen en un dur combat el cos del company mort a Paris i al seu germà Deífob. Aquil·les és sepultat amb tots els honors. Entre els dos guerrers que en salvaren el cos, Odisseu i Àiax, va esclatar una disputa per quedar-se les magnífiques armes i armadura del mort, forjades pel mateix Hefest. Agamèmnon, erigit en jutge, les atorgà a Odisseu. Àiax jurà venjar-se'n. Aquella nit Atena, protectora d'Odisseu, el va fer embogir, i va llançar-se sobre els ramats d'ovelles i cabres tancats al campament, imaginat-se que lluitava amb Odisseu i Agamèmnon. Quan recuperà el seny i veié la carnisseria que havia fet en el bestiar, se suïcidà.
Calcant, l'endeví, profetitzà que Troia només es podria prendre amb l'ajut de l'arc d'Heràcles, que ara posseïa Filoctetes, abandonat sol a l'illa de Lemnos. Odisseu i Neoptòlem, el joveníssim fill d'Aquil·les, que s'acabava d'incorporar a l'exèrcit assetjant, navegaren cap a Lemnos i van convèncer Filoctetes d'anar a Troia. Un cop allà, va desafiar Paris a un duel amb arc i el ferí mortalment. Tanmateix, aconseguí entrar arrossegant-se a Troia i morir en braços d'Hèlena. Malgrat la mort de Paris, Príam no volgué tornar Hèlena, sinó que la casà amb un altre dels seus fills, Deífob.
Al cap de poc, a Odisseu se li acudí l'estratagema que permetria l'entrada dels grecs a Troia i Agamèmnon no dubtà a posar-lo en pràctica. Un bon dia els troians es van trobar, en sortir el sol, que els aqueus havien desaparegut, i també les seves tendes i els vaixells. Però hi havia una cosa més sorprenent encara: a la platja tan sols quedava un gegantí cavall de fusta, amb una inscripció a un dels flancs dedicada a Atena per suplicar-li un retorn favorable a Grècia. Els troians van acostar-s'hi i es van posar a discutir sobre què fer-ne. Plens d'alegria pel que creien el final de la guerra, decidiren entrar el cavall dins la ciutat. Dues veus es van aixecar per advertir-los del perill que els podia esdevenir: les de Cassandra i Laocoont.
Cassandra, era filla de Príam i tenia el do de la profecia. L'hi havia atorgat Apol•lo a canvi que li concedís el seu amor, però Cassandra no complí la seva promesa i Apol·lo, com a cástig, li escopí a la boca fent que ningú no cregués mai les seves certeres prediccions. Per aquesta raó els troians no li feren el més mínim cas quan els anuncià la ruïna que els portaria el cavall. Per altra banda Laocoont, un noble troià, comunicà als seus compatriotes les seves sospites que el cavall contenia enemics. Dues serps enormes, enviades per Posidó, sortiren del mar i es precipitaren sobre Laocoont i els seus fills, entortolligant-los amb els seus anells, i se'ls endugueren dins el mar.
Els troians es van fer el sord a aquests advertiments. Res no podia enterbolir la seva joia desbordant. Entusiasmats, van obrir una bretxa a la muralla perquè el cavall era massa gran per passar per la porta i, posant-lo sobre unes rodes de fusta, l'entraren a la ciutat. Tot Ílion va llançar-se als carrers a celebrar la marxa dels grecs, bevent, cantant i ballant: s'havia acabat per fi el malson d'aquells deu anys de lluites contínues, de mort i de por. Fins entrada la nit, quan s'apagà del tot el brogit de la gresca, els grecs no sortiren del cavall. Els habitants de la ciutat, adormits per la fatiga i el vi, no els van sentir obrir la porta. I així pogué entrar tot l'exèrcit aqueu, que, en caure la nit, havia tornat sigilosament a la platja amb les naus des del promontori darrera el qual estava ocult.
Agafats per sorpresa, la major part dels troians van morir a les mans dels atacants sense ni poder empunyar l'espasa. Els grecs entraven a les cases una per una i mataven els seus ocupants en el seu llit. Ni els altars dels déus foren respectats: Cassandra va ser arrencada per la força del temple d'Atena, Hècuba del de Zeus, després que Neoptòlem hagués mort Príam. Deífob va morir quan es defensava de Menelau d'una punyalada per l'esquena de la seva recent muller, Hèlena. Decidit a matar-la, Menelau s'adonà aleshores que encara estimava la seva esposa adúltera i finalment se l'emportà a la nau com si no hagués passat res. Polixena va ser immmolada a la tomba d'Aquil·les pel seu fill, Neoptòlem.
La carnisseria i el saqueig duraren tres dies i tres nits, i, quan no hi quedà res de valor, van incediar tota la ciutat i es repartiren el botí. Les dones sobrevivents foren esclavitzades i distribuïdes entre els vencedors: Agamèmnon es va quedar Cassandra; Odisseu, Hècuba -que abans d'embarcar es convertí en una gossa rabiosa; Neoptòlem, Andròmaca, l'esposa d'Hèctor. Solament un reduït grup d'homes havia pogut escapar enmig de la destrucció total de Troia, guiats per Eneas, i es van embarcar cap a Tràcia.
La lluita d' Hèctor i Aquil·les en un cràter
de figures roges (Museu Britànic, Londres)
Comentarios
Publicar un comentario