Existien dues formes jurídiques per contraure matrimoni: el cum manu (també anomenat in manum) i el sine manu.
Mitjançant el matrimoni cum manu, la dona romana passava de l'autoritat del seu pare a la del marit. Es tractava d'una forma patrilineal i patrifocal de matrimoni. Quedaven per tant sota la potestat dels seus marits, tot i que menys que la seva progènie, els que quedaven sota la pàtria potestas.
El matrimoni cum manu va caure en desús, fins i tot abans del final de la República, el que va donar lloc a una nova forma, el sine manu, sota la qual cosa la dona romania sota la tutela del seu pare (seria un tutor en cas que el seu pare morís), disposava dels seus béns i rebia les seves herències; en cas de produir-se el divorci, el dot no seria només per al marit. El matrimoni cum manu es manifestava en tres formes: el confarreatio, el coemptio i l'usus:
Confarreatio
La confarreatio era la més antiga i solemne forma de matrimoni en la Roma Antiga, sent practicada pels patricis durant aquests temps. Era pràctica obligatòria entre els Rex Sacrorum, els Flamen Dialis, els Flamen Martialis i els Flamen Quirinalis, a més només podien casar-se d'aquesta manera, aquests sacerdots havien de ser fills de les parelles casades en un confarreatio.
També era l'única forma de matrimoni en què els sacerdots podien estar presents, i eren els Flamen (en representació de Júpiter) i de la mateixa manera els Pontifices Maximi. La cerimònia se celebrava en presència de deu testimonis, ja que els nuvis estaven amb el cap cobert un al costat de l'altre en bancs coberts amb pell d'ovella oferta en un sacrifici. Després continuava amb un acte solemne en què el nuvi feia una volta a la dreta de l'altar, prenia una mica de sal i una bola d'espelta, el panis farreus (el que donava lloc al nom confarreatio), amb la qual cosa jurava estimar la seva esposa, quedant tots dos elements dipositats a les mans dels contraents).
Octavio i Livia van decidir casar-se en aquesta forma de matrimoni.
Coemptio
La coemptio sí que va ser una restauració simbòlica dels temps remots en els quals els homes compraven a les dones per poder casar-se. Requeria únicament cinc testimonis, davant els quals el nuvi pagava al pare de la núvia una moneda de plata i una de bronze, el que col·locava a l'home en un equilibri segur (el libripens).
Usus
El matrimoni per usum o usus era una de les tres formes de matrimoni, al costat de la confarreatio i la coemptio admeses en el Dret Romà per a la celebració del matrimoni. Per poder dur a terme aquesta forma de matrimoni la núvia havia d'haver estat un any amb el seu xicot. Per dissoldre el matrimoni era necessari que la núvia dormís durant tres nits seguides fora de casa (trinoctio).
Escultura representativa d'un matrimoni
a l'antiga Roma
Comentarios
Publicar un comentario