Èdip

Quan Laios, fill de Làbdac, va arribar al tron de Tebes es va casar amb Iocasta, però un oracle el va advertir que no tingués descendència perquè, si engendrava cap fill, ell moriria a les seves mans. Durant molt de temps Laios va evitar les relacions sexuals amb la seva esposa, fins que un dia, ebri, va desobeir l’oracle. Per evitar l’acompliment de l’oracle, Laios va decidir exposar l’infant després de travessar-li amb unes agulles els turmells amb l’esperança que ningú arreplegués un nen malferit. Un pastor al seu servei el va abandonar en el mont Citeró, on el va recollir un altre pastor corinti. Aquest el va lliurar al rei de Corint, Pòlib, i la seva esposa Mèrope. Com que al cap de molts anys el matrimoni romania estèril, el van adoptar com a fill propi després de guarir-lo de les seves ferides dels peus, per causa de les quals el van anomenat Èdip, nom que en grec es pot interpretar com a "peus inflats".

Així és com Èdip creix creient que és el fill dels reis de Corint, fins que un dia un embriac l’anomena fill adoptat. L’endemà Èdip pregunta els seus pares, que se’n mostren indignats, però el noi, encara inquiet, emprèn un viatge a Delfos per consultar l’ oracle d'Apol•lo. L’oracle li fa saber el seu esfereïdor destí: matar el seu pare i casar-se amb la seva mare. Aterrit i, malgrat tot, convençut encara que els seus pares són Pòlib i Mèrope, no torna a Corint, sinó que fuig en una altra direcció. Al cap de poc troba, en una cruïlla de camins, un ancià acompanyat d’una escorta, que li exigeix pas al seu carro. Intenten apartar-lo per la força i en la lluita que s’inicia llavors Èdip mata l’ancià i els seus homes llevat d’un que aconsegueix fugir.

Èdip reemprèn el seu camí i arriba finalment a Tebes, assolada per l’Esfinx, un terrible monstre  amb rostre de dona, cos de lleó i ales, que proposa enigmes i devora els qui no reeixen a resoldre’ls. Com que un oracle havia predit que Tebes s’alliberaria del monstre quan algú endevinés l’enigma, Creont, germà de Iocasta i regent de la ciutat des de la recent mort de Laios, havia ofert la mà de la reina vídua a qui en donés la resposta encertada. Així, quan l’Esfinx planteja a Èdip l’enigma -"Quin ésser dotat d’una sola veu té successivament quatre, dues i tres potes?"-, ell respon: l’home, que en la infantesa camina a quatre grapes, en la maduresa sobre dues cames i en la vellesa s’ajuda amb un bastó. En sentir la  la solució correcta, l’Esfinx, desesperada, es mata llançant-se daltabaix d’un penya-segat.

Creont compleix la seva promesa: Èdip es casa amb Iocasta i esdevé així rei de Tebes. Durant anys el seu regnat és feliç: del matrimoni neixen dos fills -Etèocles i Polinices- i dues filles -Antígona i Ismene- i Èdip és un governant just i savi, estimat pels seus súbdits. Tanmateix un dia la sort canvia i és aquí on comença l’Èdip rei de Sòfocles: una violenta pesta assola Tebes provocant la mort de molts dels seus habitants. Èdip envia a Delfos Creont per preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apol·lo contesta que  la pesta no cessarà fins que sigui castigat l’assassí de Laios, encara present a Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Pòlib li confessa que el va recollir d’infant i el servent supervivent de Laios resulta ser el mateix pastor que el va abandonar. D’aquesta manera Èdip descobreix que el seu destí s’ha acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d’ell mateix per evitar-lo: ha mort el seu pare i s’ha casat amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l’incest comès, es suïcida penjant-se, mentre que Èdip es treu els ulls per no veure els seus crims i és desterrat per Creont, que assumeix la regència de Tebes.

Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona. La seva fi és narrada per una altra tragèdia de Sòfocles: arribarà a Colonos, a l’Àtica, on serà acollit pel rei Teseu. Emparat per aquest, no cedeix a les reclamacions que torni a Tebes per part del seu cunyat i els seus dos fills, per beneficiar la ciutat de Cadmos de l’acompliment de l’oracle segons el qual la terra on sigui enterrat Èdip serà afavorida pels déus. Després de maleir els seus dos fills i Creont, Èdip deixa feliçment el món dels vius.

Kýlix àtica del pintor d'Èdip